Feia dies que el Putxi ens tenia guardada una sortida de les bones per la zona volcànica d'Olot. El diumenge escollit era el mateix que el de la Remences tot i que només a la sortida de Bracons es nota l' aglomeració de gent amb bicicleta.Les seves són estretes, les nostres gruixudes i amb suspensió.
Abans de les 8 ja estem al Camping de la Fageda exactament 15 Qk's.Algunes 29 i les demés 26. Aviat enfilarem cap als boscos. Enormes fajos de verd intens i catifes de fulles. Preciós pedalar en aquell indret. Tot d' una sembla que estiguis en un conte de fades. La primavera en la seva màima expressió. De cop i volta comença a notar-se la mà del Jordi. Comencem a carregar el molinet i ens anem enfilant cap a St Miquel i St Joan. Bones pujades per anar agafant desnivell. Corriols i senders estrets. Esglaons i relliscoses arrels que fan que anem a sobre i a sota de la bici. Es un continu pujar i baixar. El repte és sobrepassar algun que altre esglaó. Es un joc repetitiu. Al final esgota la paciència. Altres seguixen gaudint de cada desafiament. Les 29 s' imposen. Arribem a l' Àrea de Xenacs on per fi disposem del primer descans. Tant corriol a peu i amb entrebancs ens ha deixat fosos a tots i només portem hora i mitja.
Sens promet que començarà el descens però aquest tarda en arribar. Encara s' ha de caranejar i algú ha trencat cadena. S' afegeix al grup un gos de tura, el Bo. El millor està per aparèixer. Sense adonar-nos la bici es comença a inclinar endavant i el seient sens col·loca al pit. Anem ben tirats enrere. I baixem a ritme. Fins i tot els que abans eren dolents ara baixen de meravella segons constata el Clua. Arribem avall entre emocionats i neguitosos. Aixequem la mirada i es veuen algunes bicis que encara baixen en vertical. La trialera entre roques i esglaons ha sigut espectacular, i també les vistes sobre la Vall de'n Bas.
Recolem cap al carrilet i guadim d'uns kilòmetres de pla. Deixem el tram de la Salut per una altra ocasió i anem a buscar noves experiències. Val a dir que els prats i boscos de la zona estan més verds que mai. La pluja que ha regat la zona les últimes setmanes deixen entreveure el millor dels paisatges volcànics. Turons i serralades s'entrellacen lligant camins i camins. I entre aquestes rutes ens hi perdem nosaltres. Toca anar cap a la Serra de Finestres i passar entre els volcans de Tià, Rodó, Medes i Llacunagra. La millor de les trialeres encara està per arribar. Abans ens haurem de deixar caure per fer un mos. Qualsevol tros de gespa és bo per deixar estirar les cames. Anem bé de temps però encara haurem de pujar. El terreny és relliscós i exigent. El preferit de l' anfitrió. Sense adonar-nos comencem a baixar entre una fageda enorme i inclinada amb un petit corriol que es deixa veure entre les fulles. I amb destresa i disciplina anem superant els esborancs que sens posen al davant. Ja estem al Rocanegra. Els kilòmetres de la ruta no són molts. Potser una quarentena. Però exigents i durs. Tant de pujada com de baixada. Divertits, entretinguts. Amb una mica de tot.Amb molt corriol estret fruit del gps imprescindibles. Volcà de Sta Margarida per anar acabant i última passada per la Fageda de'n Jordà. Veritablement la màgia de la zona ens envaeix mentre pedalem entre les seves infinites ombres.És migdia i toca anar a refrescar-se. De tornada al càmping dutxeta i cervesa de rigor. Bon dinar i millor companyia. Jornada per recordar en un entorn immillorable.
La nostra terra és rica en contrastos. Cadascun d' aquells volcans enriqueix a qui els admira. Poder gaudir-ne entre els seus camins i recorreguts és un autèntic plaer pels nostres sentits. Llarga vida als boscos. Que sempre en poguem gaudir. La natura així sens mostra, plena de vida i amb constant harmonia.
