miércoles, 10 de marzo de 2010

SNOWBIKE EN FONT TRONCÓ





A les 21 al taller Qki,Keika,Clua,Sanitariu i IsmaLa nit promet, segur que avui no deixarà indiferent a ningú. I la veritat és que va superar totes les expectatives.
Puntualment enfilem carrer amunt després que el Jordi fes una exhibició i coses rares amb un Aixam i un remolc per iots. El recoregut consensuat és fer el camí de l’ Hípica i decidir a mesura que anem pujant.
Primera presa de contacte amb la neu al corriol de l’ institut. Algun arbre caigut, algún bassalt, bona temperatura fins el moment i nit tranquila. Comencem a pujar l’Hípica i el camí es comença a emblanquinar. La neu cruix al nostre pas i encara no hi ha gruixos destacables. Enfilem la pista amunt fins la cruïlla que ens pujaría al senglar i decidim continuar per pista més ample. Ara ja la neu és més contínua. Ja s’ ha cobert tot però es pot pedalar. Continuem i els gruixos de neu comencen a augmentar. El pedaleig és cada cop més complicat i requereix de perícia per mantenir-se a sobre de la bici. Arbre tallant el camí i primera parada evoltats ja de neu per tot arreu amb gruixos de més d’ un pam. No queda gaire per arribar a la Font del Troncó o això sembla.
Des d’ aquell moment tots els revolts són iguals i ara ja no podem pedalar. Peu a neu i els windstopper em salven doncs porto nòrdiques.La temperatura és bona, no fa fred i encara no se’ns glassen els peus. La qualitat de la neu és especatcular. La millor neu pols d’ una esquiada. La bici s’ aguanta quieta i intuïm que la cosa no millorarà a mesura que anem pujant. Ans al contrari. La neu ens deixa colgats els peus però continuem advertint que no hi haurà gaires nits com aquesta així que seguim endavant. Tots els revolts s’ assemblen i la cruïlla que ens puji a Pl Catalunya no arriba.
L’ opció d’ arribar al Troncó i baixar per la carretera la descartem dons estem a la vessant nord i encara estarem una estona. En aquest punt són les 23h i decidim pujar amunt. La rampa fins creuar amb el corriol del senglar ens deixa a tots fosos. Sembla esquí de muntanya d’ alt nivel arrossegant les bicis per neu pols a estones més dura i a estones totalment tova. No s’ ha fet gel. La neu aquí ariba als genolls. Alguna bici que ha baixat ha girat cua amunt una altra vegada. Segona pujada fins a Pl Catalunya per agafar el metro. Decidim baixar pels nostres mitjans no fos que es quedi parat a Les Planes com la nit anterior.
Ara comença el millor.Un festival. Descens amb neu relliscant, fent contramanillars, amb gel a les cales shimano no a les time, decidint la traçada, disfrutant a tuti plen. A mesura que anem baixant la cosa millora i hi ha mes traçada de bicis que ja han passat de pujada durant la tarda. Cruïlla de la Diagonal i ens separem del Qki que baixa fins a Can Robert. Baixem Sanatori aball salvant tres o cuatre arbres que travessen la pista.
A les 12 a casa ara ja a Terrassa on la temperatura ha baixat per moments. Un somriure d’ orella a orella d’ una nit més propia dels Alps que no pas de la Pineda.Per dijous hi ha neu garantida, si més no a les vessant nords i obagues. No us ho podeu perdre. Vancouver no està tant lluny.


1 comentario:

  1. Molt bona crònica. Són experiències que no les oblidareu mai. Espero que pengis les fotos aviat doncs avui m'he quedat molt impressionat en veure-les i m'agradaria fer-ho amb més calma ja que tampoc era qüestió de fer esperar a la clientela.

    Salut,
    Pep

    ResponderEliminar