Transcribo las notas de la web capderecwordpress.com acerca de la localización e itinerario por parte del Club Muntanyenc Sant Cugat.1. Km 0,0. Refugi de Cap de Rec. (C-0, Sortida) Anem de pla per pista, seguint el GR-11.10 (que no deixarem fins au avís). Al collet de Salami anem a la dreta i poc després baixem a l’esquerra. El camí es desdibuixa en uns prats. Cal anar recte i al final dels prats baixem a passar el torrent del Sassà, on girem a la dreta. El camí s’enfoca al sud, per l’esquerra del torrent de Viliella. Passada una tanca, baixa més fort, fent giragonses (cal que eviteu les dreceres), fins al pla, ja a tocar del poble de Viliella.
2. Km 4,9. Viliella. Hi trobareu el primer avituallament. Del costat de l’església agafem direcció nord, per pista, força bona fins a Can Jan de la Llosa (C-1). Baixem a passar el riu de la Llosa. Després girem a l’esquerra, començant la pujada per l’esplèndida vall. De seguida deixem a l’esquerra, a l’altra banda del riu, l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i les restes del castell de la Llosa, que en altres èpoques havia servit per protegir aquest pas i la important farga, que hi havia més amunt. A poc a poc, la vall adquireix un aspecte més alpí.
3. Km 13,4. Prat Xuïxirà (C-2), amb esmorzar, que ens ha d’ajudar per la forta pujada que
s’acosta. Continuem pujant, passem el pont sobre el riu de Vallcivera i, prop de la cabana dels Esparvers, trobem una divisòria de camins. Cal girar a l’esquerra, GR-7 i 11 (i final del GR-11.10), (per la dreta s’aniria cap a la Portella Blanca). Pugem tenint el riu de Vallcivera a l’esquerra fins al
4. Km 18,4. Port de Vallcivera, el segon punt més alt de la marxa (2.534 m) i on entrem en territori andorrà. Vista extensa i grandiosa. En suau baixada ens arribem al
5. Km 19,0. Llac i refugi de l’Illa (C-3 i petit avituallament). Continuem descendint per la Vall de Madriu, patrimoni de la Humanitat i una de les més belles d’Andorra. Passem pel costat del refugi del Riu dels Orris i, més avall, prop del de Fontverd, que queda arrecerat a la dreta. Poc després hi ha el trencall que havíem pres altres anys. Enguany seguim avall pel GR fins a tocar de Ràmio, un conjunt de bordes.
6. Km 28,2. Ràmio. En la bifurcació dels GRs: deixem el GR-7 i continuem a la dreta pel GR-11, de pujada enmig d’una tartera. A dalt arribem a un coll.
7
. Km 29,4. Coll Jovell. Deixant el camí de la dreta, per on arribàvem altres anys, descendim continuant en la mateixa direcció (N). Atenció!, passat el coll hi ha un camí que baixa a l’esquerra i un cartell que diu “font de la Closa”. No és el nostre camí. En prescindim, doncs, i continuem baixant pel bon camí que mena cap a Engolasters. Al cap d’un km, en un punt que també cal posar-hi atenció, deixem aquest camí i baixem per un de no tan evident a l’esquerra. Ara el descens és més pronunciat.
8. Km 31,0. Font de la Closa (Engolasters-Escaldes). (C-4). Ens hi espera un bon avituallament, però compte, que encara queda molt camí. Sortim de pla i després baixem fort fins a la carretera. La seguim a l’esquerra uns 800 m (és l’únic tram de carretera de la marxa, que no podem evitar), fins poc abans del pont sobre el Madriu. Atenció, que aquí hi ha una petita modificació d’edicions anteriors, que ens estalvia uns metres de carretera.
9. Km 33,3. La gran pujada. Com hem dit, poc abans del pont sobre el Madriu, girem a l’esquerra per un camí, anomenat de la Via Ferrada, i que és el començament del desnivell més fort de la marxa. El camí ens mena directament al pont de Sassanat, un bell paratge amb algunes bordes. Continuem amunt, ara ja pel GR-7, al costat del Madriu.
10. Km 34,6. Entremesaigües. Aquí deixem el GR-7 i girem a la dreta pel GR-11.10, passant un pont de ciment. També aquí hi ha una variació de l’itinerari dels altres anys. El GR puja pel costat del riu de Perafita, fins al refugi del mateix nom.
11. Km 38,0. Refugi de Perafita (C-5). Petit avituallament. Continuem (sempr
e seguint el GR-11-10) pujant per prats amb vistes com més va més amples. Hem deixat a la dreta la bonica vall de Claror i a l’esquerra un camí al coll de la Meiana. Quan ja les forces defalleixen arribem al port de Perafita.
12. Km 40,6. Port de Perafita. El passem pel punt que els mapes indiquen com a collet de Sant Vicenç, i que és el punt més alt de la marxa (2.575 m). Deixem Andorra i tornem a la Cerdanya. Ara les vistes s’obren vers aquesta comarca, amb el Cadí de teló de fons. A partir d’ara ja tot és baixada o planer. Continuant amb el GR, i ara també el sender local 16 (groc), baixem per l’altre costat, per tartera, (compte de seguir el camí i no fer dreceres, que malmeten el paratge!!). Al final de la tartera revoltem unes roques de la dreta i baixem, atents a les marques del GR.
13. Km 42,1. Refugi dels Estanys de la Pera (C-6). Avituallament de pas. Continuem baixant, seguint el GR i el sender local 1, que passa per un bosc extraordinari. Quan arribem a la zona de pícnic de les Pollineres, on també hi ha un refugi forestal, que deixem a la dreta, seguim la pista cap a l’esquerra, que planeja una bona estona.
14. Km 47,5. Refugi del Pradell. Al costat del refugi abandonem la pista (i el GR) i baixem a la dreta. Fins a Cap de Rec seguim el sender local 18, amb marques grogues.
15. Km 50,3. Refugi de Cap de Rec. Control d’arribada i avituallament
Situació i presentació
La cota màxima és la Tossa Plana de Lles; aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2.700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de l’Orri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu d’Arànser. El terme de Lles enclou les valls i conques d’ambdós rius, de la Llosa i d’Arànser.
El riu de la Llosa es forma a l’obaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada.
La vall del Madriu-Perafita-Claror és una vall d’origen glacial que drena la conca secundària més gran d’Andorra. És subsidiària de la conca principal del Valira d’Orient, i ocupa una superfície de 4.247 ha. Ve definida pel riu Madriu i pel seu afluent més important, el riu de Perafita, els quals s’uneixen a Entremesaigües. El riu Madriu recorre 11,5 km de territori amb un pendent mitjà del 7,6%.
El relleu d’aquesta zona, força accidentat, s’assenta sobre un substrat de roca silícica (granítica a Gargantillar-l’Illa i metamòrfica al Port Negre), sobre el qual ha actuat el modelatge de les geleres. El resultat ha estat una gran diversitat de condicions i microclimes, derivades de la variabilitat de l’altitud (amb un desnivell que oscil·la entre 1.055 i 2.905 m) i de l’orientació (gran diferència entre solanes i obagues per la disposicio est-oest de la vall principal).
L’aigua també juga un paper important a la vall, amb la presència de nombrosos estanys, rius i rierols, petites cascades, molleres i patamolls.
El paisatge vegetal es reparteix entre tres estatges o pisos de vegetació, que canvien en funció de l’altitud: Estatge montà (1.000-1.700 m), amb- pinedes de pi roig, bosquets d’arbres- caducifolis i prats de dall. Estatge subalpí (1.700-2.200 m), amb - pinedes de pi negre i avetoses.Estatge alpí (2.200-2.900 m), dominat- per pastures, tarteres i rocams.
2. Km 4,9. Viliella. Hi trobareu el primer avituallament. Del costat de l’església agafem direcció nord, per pista, força bona fins a Can Jan de la Llosa (C-1). Baixem a passar el riu de la Llosa. Després girem a l’esquerra, començant la pujada per l’esplèndida vall. De seguida deixem a l’esquerra, a l’altra banda del riu, l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i les restes del castell de la Llosa, que en altres èpoques havia servit per protegir aquest pas i la important farga, que hi havia més amunt. A poc a poc, la vall adquireix un aspecte més alpí.3. Km 13,4. Prat Xuïxirà (C-2), amb esmorzar, que ens ha d’ajudar per la forta pujada que
s’acosta. Continuem pujant, passem el pont sobre el riu de Vallcivera i, prop de la cabana dels Esparvers, trobem una divisòria de camins. Cal girar a l’esquerra, GR-7 i 11 (i final del GR-11.10), (per la dreta s’aniria cap a la Portella Blanca). Pugem tenint el riu de Vallcivera a l’esquerra fins al4. Km 18,4. Port de Vallcivera, el segon punt més alt de la marxa (2.534 m) i on entrem en territori andorrà. Vista extensa i grandiosa. En suau baixada ens arribem al
5. Km 19,0. Llac i refugi de l’Illa (C-3 i petit avituallament). Continuem descendint per la Vall de Madriu, patrimoni de la Humanitat i una de les més belles d’Andorra. Passem pel costat del refugi del Riu dels Orris i, més avall, prop del de Fontverd, que queda arrecerat a la dreta. Poc després hi ha el trencall que havíem pres altres anys. Enguany seguim avall pel GR fins a tocar de Ràmio, un conjunt de bordes.
6. Km 28,2. Ràmio. En la bifurcació dels GRs: deixem el GR-7 i continuem a la dreta pel GR-11, de pujada enmig d’una tartera. A dalt arribem a un coll.
7
. Km 29,4. Coll Jovell. Deixant el camí de la dreta, per on arribàvem altres anys, descendim continuant en la mateixa direcció (N). Atenció!, passat el coll hi ha un camí que baixa a l’esquerra i un cartell que diu “font de la Closa”. No és el nostre camí. En prescindim, doncs, i continuem baixant pel bon camí que mena cap a Engolasters. Al cap d’un km, en un punt que també cal posar-hi atenció, deixem aquest camí i baixem per un de no tan evident a l’esquerra. Ara el descens és més pronunciat.8. Km 31,0. Font de la Closa (Engolasters-Escaldes). (C-4). Ens hi espera un bon avituallament, però compte, que encara queda molt camí. Sortim de pla i després baixem fort fins a la carretera. La seguim a l’esquerra uns 800 m (és l’únic tram de carretera de la marxa, que no podem evitar), fins poc abans del pont sobre el Madriu. Atenció, que aquí hi ha una petita modificació d’edicions anteriors, que ens estalvia uns metres de carretera.
9. Km 33,3. La gran pujada. Com hem dit, poc abans del pont sobre el Madriu, girem a l’esquerra per un camí, anomenat de la Via Ferrada, i que és el començament del desnivell més fort de la marxa. El camí ens mena directament al pont de Sassanat, un bell paratge amb algunes bordes. Continuem amunt, ara ja pel GR-7, al costat del Madriu.
10. Km 34,6. Entremesaigües. Aquí deixem el GR-7 i girem a la dreta pel GR-11.10, passant un pont de ciment. També aquí hi ha una variació de l’itinerari dels altres anys. El GR puja pel costat del riu de Perafita, fins al refugi del mateix nom.
11. Km 38,0. Refugi de Perafita (C-5). Petit avituallament. Continuem (sempr
e seguint el GR-11-10) pujant per prats amb vistes com més va més amples. Hem deixat a la dreta la bonica vall de Claror i a l’esquerra un camí al coll de la Meiana. Quan ja les forces defalleixen arribem al port de Perafita.12. Km 40,6. Port de Perafita. El passem pel punt que els mapes indiquen com a collet de Sant Vicenç, i que és el punt més alt de la marxa (2.575 m). Deixem Andorra i tornem a la Cerdanya. Ara les vistes s’obren vers aquesta comarca, amb el Cadí de teló de fons. A partir d’ara ja tot és baixada o planer. Continuant amb el GR, i ara també el sender local 16 (groc), baixem per l’altre costat, per tartera, (compte de seguir el camí i no fer dreceres, que malmeten el paratge!!). Al final de la tartera revoltem unes roques de la dreta i baixem, atents a les marques del GR.
13. Km 42,1. Refugi dels Estanys de la Pera (C-6). Avituallament de pas. Continuem baixant, seguint el GR i el sender local 1, que passa per un bosc extraordinari. Quan arribem a la zona de pícnic de les Pollineres, on també hi ha un refugi forestal, que deixem a la dreta, seguim la pista cap a l’esquerra, que planeja una bona estona.
14. Km 47,5. Refugi del Pradell. Al costat del refugi abandonem la pista (i el GR) i baixem a la dreta. Fins a Cap de Rec seguim el sender local 18, amb marques grogues.15. Km 50,3. Refugi de Cap de Rec. Control d’arribada i avituallament
Situació i presentació
La cota màxima és la Tossa Plana de Lles; aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2.700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de l’Orri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu d’Arànser. El terme de Lles enclou les valls i conques d’ambdós rius, de la Llosa i d’Arànser.
El riu de la Llosa es forma a l’obaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada.
La vall del Madriu-Perafita-Claror és una vall d’origen glacial que drena la conca secundària més gran d’Andorra. És subsidiària de la conca principal del Valira d’Orient, i ocupa una superfície de 4.247 ha. Ve definida pel riu Madriu i pel seu afluent més important, el riu de Perafita, els quals s’uneixen a Entremesaigües. El riu Madriu recorre 11,5 km de territori amb un pendent mitjà del 7,6%.
El relleu d’aquesta zona, força accidentat, s’assenta sobre un substrat de roca silícica (granítica a Gargantillar-l’Illa i metamòrfica al Port Negre), sobre el qual ha actuat el modelatge de les geleres. El resultat ha estat una gran diversitat de condicions i microclimes, derivades de la variabilitat de l’altitud (amb un desnivell que oscil·la entre 1.055 i 2.905 m) i de l’orientació (gran diferència entre solanes i obagues per la disposicio est-oest de la vall principal).
L’aigua també juga un paper important a la vall, amb la presència de nombrosos estanys, rius i rierols, petites cascades, molleres i patamolls.
El paisatge vegetal es reparteix entre tres estatges o pisos de vegetació, que canvien en funció de l’altitud: Estatge montà (1.000-1.700 m), amb- pinedes de pi roig, bosquets d’arbres- caducifolis i prats de dall. Estatge subalpí (1.700-2.200 m), amb - pinedes de pi negre i avetoses.Estatge alpí (2.200-2.900 m), dominat- per pastures, tarteres i rocams.
Para haber sido una prueba improvisada en el último momento, la verdad es que no ha podido ir mejor.
Por delante tenía 51kms de montaña y 5100m d+. Todo un reto para mí por tratarse de una prueba que no he preparado de forma específica. La oportunidad de visitar una zona del Pirineo increible no me la podía perder con lo que me plantaba a las 6 de la mañana en el Refugio de Cap de Rec.
El ambiente de la salida es sin duda lo mejor. Los veteranos miembros del Centro Excursionista de Sant Cugat como organizadores.Se respira montañismo por los cuatro costados.Marchadores veteranos, corredores, ultafondistas ...
Por delante tenía 51kms de montaña y 5100m d+. Todo un reto para mí por tratarse de una prueba que no he preparado de forma específica. La oportunidad de visitar una zona del Pirineo increible no me la podía perder con lo que me plantaba a las 6 de la mañana en el Refugio de Cap de Rec.
El ambiente de la salida es sin duda lo mejor. Los veteranos miembros del Centro Excursionista de Sant Cugat como organizadores.Se respira montañismo por los cuatro costados.Marchadores veteranos, corredores, ultafondistas ...
Todos atabiados con las mejores galas para una larga jornada. Palos, buffs, mochilas técnicas, mostruario de zapatillas de montaña ... la elección del vestuario de hoy no era fácil. A esa hora de la mañana el frío era considerable. Al ir a buscar el dorsal iba tiritando y es que la noche dentro de Nissan X Trail de David ha sido más bien larga. He optado por mallas cortas, compressport, camiseta m/c, chaleco wind stopper, manguitos, guantes, palos y mochila salomon xt wings. Pronto confirmaría que la elección había sido la correcta. Lo mejor las asics trabuco que no me han dado ningun problema.
En total habremos pasado por cuatro valles distintas. No sabría con cuál de ellas qedarme. Bosques enormes, pinos gigantes, raíces, rocas, flora, fauna ... esa parte del Pirineo como toda la cordillera ofrecen unos paisages magníficos. A ello hoy teníamos que añadir agua en abundancia con rios y afluentes bajando con mucha fuerza. Caudales de agua increible, un ruido ensordecedor, riachuelos ocupando continuos caminos ... un desfile de agua por cualquier rincón, entre rocas, en los prados ... cascadas, saltos... como en las gradas del soaso pero gigantes.
Sin duda que mi mejor experiencia vivida en la montaña hasta el momento. Me quedo con un sinfín de imágenes que me han ofrecido esos parages. No sabría cual enmarcar. Todos me han parecido increibles. Y yo por allí en medio, luchando con cada cuesta y sufriendo en cada bajada. Empleando 7h40' en completar toda la vuelta. En el top 25 de una marcha sin otra intención que vivirla para uno mismo.
Y es que la montaña tiene esa vertiente romántica en la que uno mismo se mezcla entre sus brazos. La naturaleza te acoge y en una prueba como esta luchas contra tí mismo. Sin duda que gana el que mejor disfruta de tanta belleza. Yo al menos he ganado mi propio concurso al recrearme en cada instantánea.
Y de paso me he confirmado en que el que quiere puede. Uno mismo se traza sus sueños. Somos dueños de hacer lo que nos propongamos. Sin duda que con esfuerzo y dedicación pasando 7 largas horas paso tras paso. Vuelvo a ver como me siguen saliendo bien las cosas a poco que afronte un reto con ilusión y motivación. Decisiones correctas, suerte, destreza, capacidad... un cocktail de varios factores que me han permitido disfrutar de una jornada de montaña espectacular.
Me llevo la dosis de este año de Pirineo. En octubre vendrá el Cadí. Doblaré el tiempo en esas montañas. No será fácil doblar la satisfacción con la que hoy he cruzado el túnel desde Bagá.
Mañana sigo con más datos, imágenes etc. Hoy no tengo más remedio que buscar la horizontal lo antes posible. Me duelen hasta las muelas. Brazos, lumbares, cuádriceps,gemelos,isquios,pies, cervicales ... Desde aquí agradecer la compañía de David, Pablo, Judith, Samuel y su mujer, y nuevamente a Pepe con sus oportunos sms antes de un evento de los grandes. Lástima que se me olvidara su Bonaigua de la que se trajo un resultado excelente demostrando nuevamente la calidad que atesora.
Nos leemos mañana, hoy ya no me quedan fuerzas, los párpados se me caen.
Una gran experienza. Enhorabuena por la carrera. Otra al saco. Aunque los objetivos a medio plazo nos alejan... el espiritu nos une. Sigue disfrutando, motivandote e ilusionandote. Muchos ánimos y a prepararse para el Cadí.
ResponderEliminarnen, perdona pel cotxe. El proper ja miraré que sigui més gran i comfortable !
ResponderEliminarLa veritat és que tot i la improvisació, encara ens va anar prou bé el tema. A la Cavalls del Vent parles de doblar el temps ?? Em sembla que te'n sortiràs per menys veient el ritme d'ahir.
Ànims !!!
Felitats nen!!!
ResponderEliminarPep